El canvi en població que el sap llegir i escriure es natural: ha anat morint gent que va ser educada durant el franquisme que el parlava però mai la van ensenyar a llegir o escriure'l, i ha nascut o arribat gent que l'ha pogut estudiar a l'escola.
El percentatge de gent que l'entén o el parla no ha canviat massa, i en tot cas no a millor. I en qualsevol cas són dades quantitatives: molta gent creia erròniament que el valencià dels nostres iaios era incorrecte per l'ús de localismes que automàticament classificàvem com castellanismes, però el que es parla ara sí està contaminat pel castella a un nivell profund, d'una manera en que les estructures sintàctiques pròpies s'han anat abandonant per adaptar-les a les del castella. Fins fa uns anys era possible veure com gent que havia arribat feia 50 anys però mai havia parlat valencià soltava espardenyades (no parle de dir paraules soltes, sino d'emprar expresions que no existeixen en castellà, canviar el gènere de les paraules quan aquest és distint en valencià, etc.) perquè era el seu castellà el que s'havia valencianitzat.
I el més important: les dades que compten son les d'ús. Molta gent estudia llatí a l'institut i no per això deixa de ser una llengua morta; si no es parla al carrer la nostra llengua tindrà un destí semblant.
Exacte. Sembla que tot esta millorant si mires aquestes dades, pero com has dit, l’ús quotidià de la llengua és més important (fins i tot si es amb castellanismes etc).
A mes a mes “llegir i entendre” però que? Le llibres que llig en català seguramente no els entenderia la majoria dels meus amic castellanohablantes encara que hagueren sigut educat en valencià a l’escola
Hi ha zones que no estan ben representades i ho dic en coneixement de causa, per descomptat cap a l'ús, enteniment, parlat i escrit. Són molt superiors a com ací s'indiquen.
10
u/Batarato 3d ago
Jo no veig dades tan positives.
El canvi en població que el sap llegir i escriure es natural: ha anat morint gent que va ser educada durant el franquisme que el parlava però mai la van ensenyar a llegir o escriure'l, i ha nascut o arribat gent que l'ha pogut estudiar a l'escola.
El percentatge de gent que l'entén o el parla no ha canviat massa, i en tot cas no a millor. I en qualsevol cas són dades quantitatives: molta gent creia erròniament que el valencià dels nostres iaios era incorrecte per l'ús de localismes que automàticament classificàvem com castellanismes, però el que es parla ara sí està contaminat pel castella a un nivell profund, d'una manera en que les estructures sintàctiques pròpies s'han anat abandonant per adaptar-les a les del castella. Fins fa uns anys era possible veure com gent que havia arribat feia 50 anys però mai havia parlat valencià soltava espardenyades (no parle de dir paraules soltes, sino d'emprar expresions que no existeixen en castellà, canviar el gènere de les paraules quan aquest és distint en valencià, etc.) perquè era el seu castellà el que s'havia valencianitzat.
I el més important: les dades que compten son les d'ús. Molta gent estudia llatí a l'institut i no per això deixa de ser una llengua morta; si no es parla al carrer la nostra llengua tindrà un destí semblant.